SOPAR DE NADAL

Estem a tres dies de marxar.... què ràpid passa el temps! aixo es increíble.... acabo d'acomiadar un noi que marxa i ja no torna, i com em van dir ahir, es nota l'efecte gran hermano! quina penita... la veritat! Aquí ja som com una família!
I és que en el fons, aquí ens hem ajuntat 50 persones que van arribar a aquesta ciutat tan estranya, sense parlar-ne la llengua, sense casa on dormir... amb mil problemes per decidir assignatures, per fer amics i fer-te el lloc teu, i entre tots ens hem anat recolzant, ajudant.... i és que surts al carrer i et trobes, vas a fer un spritz o un cafè... com ho enyoraré tot això! i encara queden dos trimestres més... però fins ara no me n'havia adonat que el temps vola.... s'ha d'aprofitar aquest any, aquesta experiència... us la recomano a tots!
bé, i com a bona familia que som, vam fer un soparillo de nadal a hora italiana (a les 20h!)...











part de la familia....













la cris i jo decorades de nadal!












les dues amb la Marie, la nostra companya belga de projectes!